El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, atén el Diari unes setmanes després que l’alcalde de Tarragona, Ruben Viñuales, fes saltar la banca en apostar per l’estació a l’Horta Gran, en detriment de la consensuada a Vila-seca. En la conversa, Basora està convençut que la situació «es reconduirà» i que la intermodal es farà a Vila-seca. De fet, diu que ha detectat símptomes en els municipis que «van en la bona direcció». També aborda la distinció de Reus com Ciutat de la Ciència i la Innovació, i la Zona de Baixes Emissions.
Reus acaba de ser distingida com a Ciutat de la Ciència i la Innovació. Pot ser una palanca per a les empreses?
Per a Reus és importantíssim ser-hi i manternir-s’hi. Cada quatre anys s’ha de passar un examen i una revisió. S’hi ha de ser.
La innovació s’ha associat tradicionament a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, però és un concepte que va molt més enllà.
És innovació una nova línia de muntatge d’una empresa, si pensem en robots, en temes informàtics o el fet de canviar una persona del seu lloc de feina perquè sigui més eficient. En el sector agroalimentari, la millora de regs. Innovació ho és tot.
Abordem el punt calent. L’alcalde de Tarragona Rubén Viñuales, s’inclina per ubicar l’estació intermodal a l’Horta Gran. Què va pensar en llegir la informació avançada pel Diari?
Vaig fer una carta a tots els alcaldes que estaven involucrats dient que era un error. Al 2010 ja estava prevista una estació intermodal [a l’Aeroport de Reus] i ja s’havien assignat els recursos, uns 54 milions d’euros. L’estació hauria d’estar feta. Allà on està planificada [a Vila-seca] és el lloc idoni. Que Viñuales vulgui una estació per Tarragona, em sembla correcte. No tinc res a dir-li, però primer fem la intermodal, fem que sigui per tot el territori i després que facin l’estació a Tarragona. Cap problema.
Per què creu que l’alcalde de Tarragona ara surt amb això?
Això li hauries de preguntar a ell. Els problemes de campanar hi ha sigut durant molts anys. Jo em pensava que l’àrea metropolitana havia agafat embranzida darrerament i que tothom remava a favor. Costa una mica, però crec que les aigües tornaran al seu lloc i la intermodal es farà on s’ha de fer.
La de Vila-seca i de Reus són estacions que han de ser compatibles?
Sí, la intermodal serà importantíssima per al Camp. El Corredor del Mediterrani, la R15, el Tramcamp, la llançadora cap a l’Aeroport, que queda potenciat. Podrem tenir un enllaç amb Barcelona amb mitja hora o tres quarts d’hora.
Confia que es reconduirà la situació?
Jo crec que sí.
Ha rebut resposta a la carta que va enviar als alcaldes i alcaldesses de Reus, Tarragona, Salou, Cambrils, Vila-seca i la Diputació de Tarragona?
La Diputació i l’Ajuntament de Reus. M’han respost uns quants.
I està content amb la resposta que li han donat?
Sí, constructives totes i en bona direcció.
També amb l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, que va marxar del Grup Impulsor com a mostra del seu enuig?
Hi vaig parlar personalment. Està convençut i té gola avall que la situació es reconduirà.
El consens per l’Àrea Metropolitana ha quedat esberlat?
Ha estat una pedreta en el camí. Potser el comentari de l’alcalde de Tarragona es va treure de context perquè ell parlava del seu POUM, de com havia de projectar la ciutat. L’àrea metropolitana té punts a favor com la millora de planificació estratègica del territori, la captació de recursos o economies d’escala.
I riscos?
Hi ha risc de burocratització, recels municipalistes i una possible concentració de recursos, en la mesura que Reus i Tarragona els acumulin i es deixin de banda altres municipis.
A Reus, s’acaba d’aprovar la Zona de Baixes Emissions. El convenç el redactat final?
Serà conflictiu perquè la zona perimetrada de Reus és molt gran.
Massa?
No, jo dic que és gran. És gairebé tot Reus i per la mobilitat serà complicat. Ara bé, té punts a favor com la millora de la qualitat de l’aire, el foment de la renovació del parc mòbil o la millora de la qualitat de la vida urbana. També té impactes negatius, com el risc de desplaçaments i per l’activitat econòmica. Els aparcaments disuassoris hauran de tenir busos llançadora cap al centre amb una freqüència important.
Li veu més aspectes a favor o en contra?
Jo li veig més coses a favor. Qualsevol posada en marxa té conflicte, com va passar amb la Llei del Tabac. Qualsevol nova implantació s’ha de fer amb equilibri, cronologia i temporalitat que permeti poder ajustar possibles disfuncions. Aquest període transitori ens ha de servir a tots plegats per veure l’evolució dels indicadors. Des de la Cambra de Comerç, recollirem les inquietuds del sector privat i les traslladarem a les institucions.
“La Zona de Baixes Emissions serà conflictiva: és molt gran”
La Cambra vol que l’Aeroport de Reus mogui mercaderies i sigui un pol d’atracció de viatges business durant l’hivern. Ho van presentar en un pla a la Taula Estratègica i a la Diputació.
Volem que creixi. No pot estar gairebé a 0 entre octubre i març. És cert que a l’estiu està pujant. L’any passat es va tancar amb uns 1.181.000 passatgers, un 13% de creixement respecte l’any anterior. Enguany les previsions parlen d’1.200.000. Crec que se superarà.
I el pla?
Les quatre càmeres que som dins de la Taula Estratègica hem fet l’esquelet del pla i ara ens falta el suport econòmic. Estem pendent de la Taula i de la Diputació perquè ens donin els recursos per tirar-lo endavant.
Van presentar el pla al desembre. No han obtingut resposta formal al suport econòmic que demana?
No.
Amb quins viatges de negocis pensa?
Pensem amb viatges de negocis d’empresaris que, amb l’estació intermodal, pugui anar a Barcelona amb 30 o 45 minuts. Serà un aeroport satèl·lit de Barcelona al 100%. Quan jo era director general d’Elring volava cada setmana des de Barcelona cap a Alemanya. Se’ns ocorre que l’Aeroport tingui 20 destinacions en ciutats com Frankfurt o París. I si està operatiu, podem moure mercaderies. Hi ha empreses del territori que porten les mercaderies a Barcelona per transportar-les. És que no podem tenir un aeroport per a 3 milions de passatgers i que el tinguem a una tercera part.
30 destins i 44 connexions per aquest estiu.
La temporada ha arrancat molt bé. Té un coneixement moderat però sostenible.
On el va enganxar l’apagada general?
En una videoconferència amb la Cambra d’Espanya al despatx.
Tem que es faci servir l’apagada com un argument en contra de les energies renovables?
Nosaltres hi apostem al 100%. És un camí que s’ha començat i no es pot aturar. El que s’ha de fer és invertir-hi perquè es puguin endollar a la xarxa d’una forma segura i estable. I això passa per tenir bateries. Una nuclear la pots regular, però no l’eòlica o la solar. El que podem fer és recollir-ne l’energia amb bateries d’emmagatzematge i portar-les a la xarxa.
Això lliga amb l’Oficina Empresarial de Transició Energètica, una de les iniciatives de la Cambra per al 2025. Com empenyen les empreses?
Això no pot parar. Hem d’anar cap a una economia verda i tenir oportunitats de nous models de negoci. Si per aconseguir la transició ens calen X anys, doncs les centrals nuclears han de fer suport durant aquest temps. Algun dia o altre les haurem de tancar.
El govern central té previst tancar Ascó i Vandellòs.
Haurem de veure si, fins que tanquin, tenim la xarxa de les renovables segura i estable. Si hem d’allargar la vida uns anys més, no ens hem de posar cap pedra a la sabata.
“La distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació és importantíssima; s’hi ha de ser”
La Cambra està implicada en el desplegament dels Fons de Transició Nuclear. Quina indústria pot substituir el pes de les nuclears?
No creiem que hi hagi un sol sector que substitueixi les nuclears. Si tenim en compte les nuclears a la Ribera d’Ebre, el PIB per càpita està al 64.000€ per habitant. Si traiem les nuclears, això baixa als 29.000€. El Fons pretén que la reindustrialització es faci de manera diversificada. Ja sigui amb la Lotte, una central de cicle invers, la instal·lació de CPDs o el repensament de la indústria agroalimentària rica. Doncs aquest és el repte que tenim i no és unidireccional.
Ja han trobat diners per transformar l’Espai Llotja?
No, però els trobarem. És un espai que és al rovell de l’ou de Reus i que s’ha de potenciar. No podem tenir un local així tancat molts dies a l’any. Hem de poder treure-li profit. Començarem les obres abans que acabi el meu mandat. Si no trobem diners de fora, doncs ho farem amb recursos propis. El projecte el tirarem endavant. Estem trucant a moltes portes i estem començant a parlar amb algun empresari.
El projecte està fet?
Tenim la idea conceptual.
Venim de la Fira del Vi de Falset i d’aquí poc la Reus Viu el Vi. Es farà al Parc Sant Jordi?
Sí.
L’any passat va morir d’èxit.
No, va ser un gran èxit. Vam tancar les portes en una hora puntual perquè havíem de complir la normativa i hi havia més aforament del permès. Enguany posarem totes les mesures perquè no es repeteixi. La idea és que la gent no es concentri tant al mig de la plaça, sinó que sigui per tot el parc. La Fira són tres dies i vam tenir un problema durant una hora i mitja el dissabte al vespre. Els altres tres dies tot va ser correcte.