Ahir al vespre, el Castell del Cambrer de Reus va acollir una inauguració d’aquelles que deixen empremta: l’univers de Josep Maria Baiges torna a lluir obert a la nostra ciutat en una exposició que recorda la seva trajectòria en el marc de la commemoració del centenari del seu naixement.
L’acte, profundament emotiu i càlid, va transcendir la formalitat d’una simple presentació per convertir-se en un homenatge sincer i proper, on la família Baiges va obrir simbòlicament les portes de casa seva amb cants de benvinguda que van ressonar entre les pedres antigues del castell amb una estima que només pot advertir un pare.
L’exposició és una mostra viva de la capacitat polièdrica d’un artista que va transitar amb llibertat i saviesa entre disciplines: des del disseny gràfic fins a la pintura, la música i la il·lustració. Tanmateix, el que realment destaca és la intel·ligent i sentida proposta museològica que s’ha dut a terme, que s’allunya de caure en la museografia cronològica habitual, optant per crear un viatge divisori basat en les facetes creatives de l’autor, permetent entendre’l no com un artista lineal, sinó com una constel·lació viva d’inquietuds i passions. Aquesta aproximació respectuosa i valenta ajuda a captar la seva essència; un esperit curiós, humanista i en constant moviment.
Recórrer l’exposició és com obrir una maleta de viatge plena de records, objectes estimats i idees esbossades, en un itinerari emocional i estètic que travessa les èpoques però també els espais del nostre imaginari col·lectiu. Cada peça, cada traç, sembla emergir com un petit tros d’ànima que l’artista ha deixat, com etzibs discrets però persistents, pels racons de la ciutat, en els detalls d’un cartell, en la forma d’un rètol o en la llum d’un dibuix. Cada peça sembla una parada en un itinerari vital, cada racó de l’exposició ens parla d’un moment, d’una idea, d’un sentiment. Aquesta concepció convertida en espai, tan delicadament pensada, no només honora l’artista, sinó que també humanitza l’experiència del visitant, que es veu implicat emocionalment en aquest recorregut íntim.
Cada peça, cada traç, sembla emergir com un petit tros d’ànima que l’artista ha deixat
És especialment important, en una contemporaneïtat globalitzada com la que vivim, recordar i homenatjar els artistes locals, aquells que han modelat silenciosament el nostre territori i l’han fet el que és. Són ells qui han sabut traduir l’ànima d’una comunitat en formes, colors i textures, i que, a través del seu treball, ens han fet el que som. Josep Maria Baiges forma part d’aquest llegat viu: la seva empremta, encara que a vegades discreta, forma part del paisatge físic i emocional de Reus i voltants.
Com un ressó entre tradició i modernitat, aquesta exposició no només fa justícia a l’obra de Josep Maria Baiges, sinó que també ens recorda que l’art, quan arriba i es mostra amb cor i sentit, és capaç de crear ponts entre persones, disciplines, temps i memòries.
Aquesta exposició, que neix del cor d’una família i s’obre al cor d’un poble, és més que un acte cultural: és un acte de memòria, de reconeixement i d’identitat. Un homenatge necessari a un creador que, cent anys després del seu naixement, continua parlant-nos amb veu pròpia a través de la seva obra i el seu esperit inquiet.