Psicòleg clínic, sobre les pantalles als nens: “Nosaltres els estimem més que les tecnològiques: regalem-los vida”

És doctor en psicologia, expert en prevenció de conducta suïcida i en teràpia familiar, i és una de les veus més crítiques sobre els efectes perjudicials dels mòbils sobre els menors d‘edat. En l’entrevista, Villar està carregat de raons en defensa de la vida i en contra de l‘abús de les empreses tecnològiques.

Les pantalles ja han devorat els nostres fills?

Han devorat a tots aquells a qui li hem deixat fer-ho. Hem de treure’ls de la panxa de la balena i intentar que no devori als que venen.

Recomana retardar els mòbils fins als 18 anys. Per què?

Em baso en tota la evidència científica dels efectes nocius que té aquesta pèrdua d’oportunitats de viure al món real. El fet de prendre’ls la possibilitat de viure al món real ens ha fet veure la importància que té i el nutritiu que és. Amb aquesta manca d’eines per poder afrontar la vida, hem vist que això s’ha acabat traduint amb moltes més dificultats de viure i de fer la vida un lloc habitable. Formem primer la persona i després li posem gadgets que li millorin la vida. Ajudar al que no necessita ajuda es pot transformar en un impediment o una incapacitació.

Els impediments són aïllament social?

La pèrdua d’habilitats socials perquè no tenen oportunitats per treballar i desenvolupar empatia amb el món real. L’amistat té a veure amb participació, estar junts i tenir un bon tracte. Quan això es perd, l’amistat comença a patir.

Tracta més addicions a la pantalla que mai?

Si, no hi ha cap pediatra que estigui content amb això. Per exemple, la pèrdua visual que tenen no té recuperació possible. També hi ha altres problemàtiques associades com l’obesitat o aspectes posturals. Nosaltres som professionals de la salut, no comercials de la malaltia. Tenim molta feina, estem molt demandats i les privades estan plenes.

Parlem de mòbils, però també hi ha tauletes, ordinadors i, fins i tot, la tele.

El mòbil dels petits que són les tauletes, i això és una barbaritat. La Societat Catalana de Pediatria ens recomana que fins al sis anys cap nen tingui contacte amb la pantalla.

Amb què s’ha trobat?

Anava al tren i vaig veure una família molt maca amb un fill de sis mesos. En un moment precís, van treure el mòbil i li van posar continguts. No li van posar pornografia ni violència, li van posar continguts audiovisuals per a nens menors d’un any. Els psicòlegs i els pediatres recomanem el contrari. És una miqueta com la lluita contra el sucre. Els pediatres diuen que no en prenguin, però n’hi ha per tot arreu.

Això vol dir que algú està produint aquests continguts.

Hi ha una indústria que vol arribar als nostres petits, com amb els ultraprocessats. Això ja estava inventat amb la televisió. De la nostra etapa, els nens interactuaven més amb les famílies. Des de l’aparició de la televisió, els nens estaven menys al carrer i tenien un índex de massa corporal fora d’allò saludable pel fet que la pantalla és un element sedentari.

Als instituts, el professorat diu que, des de la prohibició dels mòbils, els alumnes interactuen més entre ells.

Hi havia directors que fa deus anys ja veien el que passava als seus patis i ho van prohibir. Aquests directors valents es van avançar a les propostes del Departament ens van donar l’evidència del que passa quan treus el contaminant: la vida brota i ja està. Com va passar amb la llei del tabac, que no va tancar ningú. És molt fàcil arreglar això perquè només es demana que fem una inacció.

Tan fàcil?

No hi ha forma que els nens accedeixen a tots aquests dispositius. No poden anar a comprar-los. Necessiten la nostra col·laboració, que els pares o l’escola li donin. Com que els estudis diuen millor no fer-ho, amb els diners que val un mòbil li pagaré una extraescolar o aniré de cap de setmana. És fàcil de canviar perquè no han de fer res i econòmicament és un estalvi. Sent tan fàcil, està significant el repte més important dels nostres temps.

Creu en la llei del pèndol?

El pèndol no caurà sol i l’haurem d’empènyer que vagi en la direcció contrària. La indústria tecnològica està empenyent des de fa 20 anys i nosaltres empenyem en contra. Tot i així, guanyen. Algú està aguantant el pèndol. Tenim associacions de pares, metges i entitats intentant regalar vida als nens i, a l’altra costat, les tecnològiques volen prendre’ls el temps i la capacitat d’atenció per treure’n diners.

Un missatge per als pares.

Nosaltres estimem més els nostres petits que les tecnològiques. No va de prohibir res, va de donar qualitat, de defensar el seu temps i la seva atenció.