El cardenal i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, arribava a Reus, aquest passat diumenge a la tarda, amb la mirada més posada cap amunt que cap a una altra part, per comprovar l’encant de l’església prioral de Sant Pere, a la capital de comarca que l’estiu de 1852 va veure batejar un geni com ho va ser Antoni Gaudí.
«No m’havien convidat encara», verbalitzava amb ironia a les autoritats polítiques i eclesials que el rebien –entre elles, el rector Joaquim Fortuny, el primer a donar la mà a qui fa poc més de dues setmanes votava en la Capella Sixtina l’elecció d’un nou pontífex–, i als quals Omella reconeixia que «de tot arreu han arribat grans de sorra per estar avui aquí, alguns més grans que uns altres».
Per la mateixa porta d’accés al temple per on Francesc Gaudí i Antònia Cornet portaven en braços a un dels seus cinc fills per endinsar-lo en la fe cristiana, també accedien a la Prioral l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i representants de l’esfera política tarragonina i catalana. Entre ells, Rosana Camps, directora dels Serveis Territorials del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, la qual, nascuda també a Reus, treia ferro al fet que faltés una imatge del genial arquitecte damunt del presbiteri: «Aquí [en el bressol gaudinià], tenim tan interioritzada la seva imatge que no ens fa falta», deia, després de saludar al cardenal Omella, que després presidiria l’eucaristia en acció de gràcies per la consideració de Gaudí com a venerable.
Missa d’agraïment
Minuts més tard, al mateix presbiteri de Sant Pere, s’iniciava una missa a la qual van assistir més de dues-centes persones i en la qual l’arquebisbe de Tarragona va repassar, en la seva homilia, alguns dels grans de sorra que han permès tenir un treballador de la pedra com aquest reusenc amb ombra riudomenca «a punt d’accedir als altars».
Uns grans de sorra entre els quals el prelat destacava el que ha cosit durant aquests últims anys el teòleg selvatà Armand Puig, present també el diumenge a Reus i figura capdavantera perquè l’essència arquitectònica de Gaudí, «profundament cristiana» i embolcallada pel «color avellana» tingués més portes obertes en el seu trajecte cap a la Santa Seu. Puig ha estat, de fet, un dels principals tutors d’una positio que, com definia més tard l’arquebisbe Planellas, ha aconseguit reunir –«ja està aviat dit», afegia– més de 2.000 pàgines.
La celebració, «un pas més en el seu camí cap als altars», com remarcava l’arquebisbe, era «històrica» i, en paraules seves, convidava a «reflexionar sobre la santedat en la vida quotidiana» que continua emanant d’un home que veia en petits tresors del territori, com la platja del Miracle de Tarragona, la instantània mediterrània «més lluminosa del món». Aquest és un espai que, mentre en mesos com el de juny (quan Gaudí va néixer, va ser batejat i va morir, casualment) s’omple a vessar de turistes –com els que visiten cada dia la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, ideada per la seva ment–, era observat per Gaudí com un indret amb un nom atribuït amb justícia.
Antoni Gaudí «no només va projectar edificis com els que l’han convertit en l’home artista i prolífic que hem conegut, sinó una visió transcendent del món, com si busqués aquell tresor amagat; aquell tresor que està on tens el cor», reconeixia un arquebisbe per a qui el llegat del reusenc «no és peça de museu, sinó llavor de vida».
Va ser precisament la llavor més interna d’un aspirant a sant com ho va ser Antoni Gaudí la que se sembrava a la prioral de Sant Pere hores després de néixer, i la que, quan arribin els miracles que es necessiten per canonitzar-lo, podrà donar els seus fruits des de la basílica de Sant Pere del Vaticà, on es podrà tancar un cercle iniciat el juny de 1852.
Una festa per donar gràcies, també, «a Francesc»
El prior de l’església de Sant Pere, el reusenc Joaquim Fortuny, amfitrió d’una eucaristia poc convencional per la transcendència del que s’hi celebrava, era conscient que «la decisió presa per Francesc una setmana abans de morir hi ha tingut molt a veure, en el fet que avui s’abracin les Esglésies de Barcelona i Tarragona».
Referint-se a la «gran decisió» presa per un papa que «estimava el nostre fill il·lustre sent coneixedor de la seva petjada constructiva», Fortuny també tenia paraules per al nou bisbe de Roma, Lleó XIV, de qui s’espera, tant per part del prior com per part dels centenars de feligresos que omplien els bancs de la prioral de Sant Pere, que escolti aquest nou missatge d’unió vers el caminar de Gaudí cap a una posició «que ens esperoni a tots a ser arquitectes d’un món millor».
«Des de Reus, ens unim per continuar demostrant que l’arquitecte que Déu va voler que nasqués en la nostra terra ens continua omplint de joia», deia Fortuny, qui, amb els seus cants, feia ressonar una església que custodia el llibre de baptismes on figura el nom d’Antoni Gaudí, així com l’anhel d’un poble que també ha posat el seu gra de sorra per construir la seva condició de venerable, beat i, si s’acaba produint, de sant.