El cardenal Joan Josep Omella atén el Diari a poques hores que es desplaci a la Prioral de Sant Pere de Reus. Aquest diumenge a la tarda el temple reusenc per excel·lència alberga una missa en acció de gràcies pel venerable Antoni Gaudí. Omella acompanyarà l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i el prior Joaquim Fortuny, i viurà l’eucaristia al costat d’una àmplia representació política, social i econòmica de les comarques de Tarragona.
Quin valor té que la missa es faci a Reus?
Agraeixo molt que la diòcesis de de Tarragona, on va néixer i va viure Antoni Gaudí, hagi reaccionat ràpidament donant gràcies a Déu per aquesta aquest do que ha rebut tota l’església universal i, sobretot a Catalunya, per haver fet Gaudí venerable. Ara estem esperant el miracle perquè arribi a ser beat. De totes les maneres, nosaltres també farem una missa a Barcelona el dia 10, que és l’aniversari de la seva mort. La farem a la Sagrada Família en acció de gràcies també per aquest regal de fer venerable Antoni Gaudi.
Li va costar molt convèncer el Dicasteri per a les Causes dels Sants per la declaració de Gaudí com a venerable?
És important la positio, que és l’argumentació històrica, espiritual i professional d’Antoni Gaudí. És l’estudi de la vida de santedat. Tot això es va presentar al Dicasteri per a la Causa dels Sants, que és el Dicasteri (ministeri) de la Santa Seu que ho estudia. Això ho han treballat uns teòlegs experts a Barcelona guiats per Armand Puig, prevere de la diòcesi de Tarragona, que ha estat degà-president de la Facultat de Teologia de Catalunya i degà-president de la Facultat «Antoni Gaudí» d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes. Ell va dirigir la positio, que té quasi 2.000 pàgines. Això ho estudien els bisbes i els cardenals de la congregació i quan veuen que té fonament, ho presenten al Sant Pare, que li dona el pas a ser venerable en funció de la fonamentació teològica, espiritual i religiosa.
«La causa de miracle l’estan examinant els doctors, els tècnics i els especialistes»
Vostè què va fer?
Jo ho vaig portar [al Vaticà] i animar-los a que s’ho llegeixin amb carinyo. Res més. Aquí no valen enxufes [somriu].
Què va sentir quan el Papa Francesc el va declarar venerable?
Una joia immensa. La vida i l’obra d’Antoni Gaudí és molt present a la vida de tots els creients i de tot el món. Aquests dies al conclave molts cardenals em deien: “Oh, quina joia! Quan el faran sant? Hem d’anar a veure la Sagrada Família”. Tots coneixen l’obra, la vida i el nom d’Antoni Gaudí i la Sagrada Família.
Ara s’ha de demostrar la intercessió de Gaudí en un miracle perquè sigui beat. Li’n consta?
Ja està presentada al Dicasteri per a la Causa dels Sants una causa de miracle i l’estan examinant els doctors, els tècnics i els especialistes. Ells donaran el resultat a la congregació.
En té algun detall?
Prefereixo esperar perquè, si no, creem falses expectatives.
2026: any Gaudí, inauguració de la Torre de Jesús de la Sagrada Família i beatificació de l’arquitecte. És possible?
Això és el que vaig dir a la Causa dels Sants, que estudiessin el més ràpid possible el miracle per veure si ho podríem fer coincidir tot. De totes maneres, l’important és que s’estudiï bé. Tan de bo el poguéssim declarar beat el 2026. Deixem les coses en mans de Déu.
L’associació civil a favor de la beatificació va començar el procés fa més de 30 anys. Quin paper han jugat?
Estic molt agraït d’aquest treball fet per l’associació civil. Han fet un treball molt bo per la difusió de la figura i l’obra de Gaudi, però l’actor de la causa havia de ser la diòcesi i així ho vam parlar. Els vaig dir que s’hi podien integrar, però van preferir retirar-se.
«Encara he de parlar amb Lleó XIV de la beatificació, però el pobre va atabalat»
Gaudí era un visionari fonamentalista com de vegades se’l presenta?
És un home que creu en Jesucrist, que l’Evangeli li marca la vida i que s’entrega a aquesta obra. I intenta plasmar-ho a la Sagrada Família per donar, com deia ell, “Glòria a Déu”. Ell diu que la vida cristiana està unida a la caritat i a l’amor perquè Déu és amor. Sempre va pensar en els treballadors perquè tinguessin feina, en la persona humana perquè tingués vida i sobretot en els fills dels treballados, a qui va preparar una escola perquè els nens estiguessin ben instruïts i tinguessin menjar. Va viure amb profunditat la vida cristiana, no amb fonamentalisme.
El Papa Francesc en va ser el principal valedor?
Estava enamorat de la seva obra, com Benet XVI, que era un gran artista. Benet va consagrar la Sagrada Família. Quan va entrar a l’església es va quedar mirant la bellesa de l’interior, va mirar extasiat, com un nen quan mira el regal dels reis mags. Va quedar envaït per la bellesa. El Papa Francesc estava molt content i va participar de la inauguració de la Torre de Maria de la Sagrada Família amb un missatge donava participar quan vam inaugurar la Torre de la Sagrada Família en un missatge preciós animant a seguir la vida de Gaudí. Espero que el Papa Lleó XIV pugui fer un missatge, si no pot venir, en la inauguració de la Torre de Jesucrist.
«Al conclave molts cardenals em preguntaven quan farien sant a Gaudí»
Quin significat té aquesta torre?
Gaudí deia que la torre que fa un home no pot sobrepassar mai l’obra del creador. I l’obra més gran que tenia Barcelona en aquell moment era Montjuïc. Així, la Torre de Jesucrist estava per sota. Això significa que respectava l’obra de la creació, l’admirava i la va plasmar com a camí també per reconèixer Déu.
Lleó VIX està al corrent de la beatificació?
Ell coneix el llibre de la Sagrada Família, sap que estem treballant en tot això, però no he tingut temps ara de parlar-ne tranquil·lament i ho he de fer. Ho sap, sí. Aquests primers dies el pobre va atabalat.
El convidaran a la inauguració de la Torre de Jesús?
Ja li he deixat caure, el convidaré. Si vindrà ja és una altra cosa. Això no ho puc respondre perquè no sé quines són les seves prioritats i obligacions. No el podem matar perquè tothom el reclama. Un missatge segur que l’enviarà.
Com creu que ha arrencat el seu pontificat?
He quedat sorprès de veure com la gent parla molt bé de l’elecció dels cardenals. Abans de saber el nom i que sortís la fumata blanca, estàvem dins la sala de la Capella Sixtina i des d’allà sentíem els crits de la gent: “Visca el Papa!”. La fe de l’església es va manifestar i, a més, quan vam sentir el nom i el vam veure tan senzill i emocionat, la gent deia: “Aquest és el que esperàvem, ens ha caigut bé”. Creiem que continuarà l’obra de Francesc, continuarà l’obra del Concili i continuarà sent un home proper al poble de Déu. La meva impressió és que ha sigut molt ben acollit.
Es va veure Papa en algun moment?
No, no [somriu]. No tinc la preparació que tenen altres cardenals i tinc 79 anys complerts el 26 d’abril –el dia que va morir Francesc-. I un papa tan vell, què faria? Millor un altre més jove.
