Un any més, ahir a la nit, se celebrava la Nit de Premis a Valls. Un esdeveniment, on participen totes les entitats del municipi, i premien a diferents personalitats. Entre els guardons hi ha el de Vallenc de l’Any, un dels més emotius. Enguany aquest reconeixement se l’ha emportat Josep M. Selva, més conegut com a Jepi Selva.
Ara acaba de renovar pel Calafell, un equip que li permet viure a prop de la seva ciutat, i d’on s‘ha sentit arrelat des de molt jove, quan només hi passava els estius, que ja li van servir per saber que hi volia viure de gran. I així ho va fer quan va poder.
Què és per tu ser Vallenc de l’any?
Primer va ser una sorpresa, perquè no m’ho esperava. Després em fa molta il·lusió, i em fa una mica de respecte i responsabilitat, una mica de tot això.
Per què et fa respecte i creus que és una responsabilitat?
Doncs al final soc un ciutadà com qualsevol altra, i en àmbit professional he seguit una passió que tinc des de ben petit. No considero que sigui intel·lectual, ni una persona que hagi fet una cosa extraordinària. Soc com un nen petit que ha crescut seguint la seva passió i li ha anat bé, i sempre he dit que soc de Valls i me’n sento orgullós.
Ets vallenc, però no de naixement...
Sí, vaig néixer a Barcelona. Segueixo el patró de la família Selva que és el pare de Barcelona, estiueja a Valls, i les mares són vallenques. I el meu cas va ser igual. Jo també vaig seguir aquest patró, però ja de ben petit, em va quedar clar que Valls era el meu lloc, i m’hi vaig establir tan aviat com vaig poder. Ara ja fa molts anys que hi visc.
A més ara jugues al Calafell, per tant, ho tens tot a prop...
Sí, sí, ara soc feliç perquè la meva família és de Valls, la meva dona és vallenca, les meves famílies són vallenques, jo fa anys que visc a la ciutat, treballo en un institut de secundària de Valls, les meves filles van a l’Escola Enxaneta de Valls, i a les tardes, després d’estar tot el dia en bici, agafo el cotxe i me’n vaig a Calafell a entrenar, que està a 30 minuts, la veritat és que no em puc queixar gens.
Com creus que ha canviat la ciutat?
Sí, sí. Jo continuo fent la mateixa vida, bastant, de sempre. Els meus pares continuen vivint al barri La Fraternal, fent vida bastant de barri, nosaltres estem al passeig de l’Estació, i estem molt bé, ens movem en bicicleta i a peu. A Valls hi ha molt d’associacionisme, i col·laboració entre entitats. Crec que el teixit social, cultural i esportiu de Valls està més ric que mai. Això és molt positiu per a totes les ciutats, i per tant, també per Valls.
Has dedicat tota la teva vida a l’esport, concretament a l’hoquei, quina diries que és la salut de l’esport vallenc?
Hi ha molt bona salut. Tinc contacte quasi cada dia amb els tècnics de Valls i al final el problema és de capacitat, de pistes de joc, i de zones. Al final la gent fa molt d’esport, adults i joves. El futbol i bàsquet com sempre són els esports de reis, també hi ha el voleibol, o també l’hoquei, que cada cop tenim més equips. Hi ha infinitats d’activitats que els vallencs i els infants poden accedir. En àmbit esportiu Valls és molt ric, i fins i tot sobreexplotat, en el sentit que la gent demanda molta activitat esportiva, i això és molt bo per la ciutat.
Durant aquests anys l’hoquei s’ha anat consolidant?
Sí, quan vaig entrar al Valls, a col·laborar, el 2011 o 2013, quan jugava amb el Vendrell, que era la fórmula de tornar a viure definitivament a Valls, recordo que només teníem un equip. El nostre objectiu no era tindre vint equips, i ser un Reus Deportiu, o Noia Freixenet que són uns històrics. El nostre objectiu era que hi hagués un club, socialment molt fort, estructurat i que els vallencs i les vallenques tinguessin l’opció de poder jugar a hoquei a Valls, res més. Picant pedra, i tenint gent al darrere gent que ha picat pedra molt fort, s’ha anat consolidant. Hi ha anys que tenim equips, hi ha anys que en tenim menys, però podem dir que a Valls hi ha hoquei, que té salut, i que hi ha una estructura al darrere. Per tant, estem satisfets de la feina.
Ha servit per donar a conèixer aquest esport?
Sí, totalment. A Valls hi ha altres esports que són rei, i hem donat opció a què els infants tinguin una altra opció alternativa per practicar esport. A Reus, al Vendrell, a Calafell és un esport més tradicional, aquí a Valls no ho és tant, però s’ha fomentat molt perquè sigui una opció real. Que tothom conegui que és un esport molt nostrat, i molt tradicional, és una opció més.
Nit de Premis: Els guanyadors que hi va haver
La llista de premiats: Reconeixement de la Cambra de Comerç de Vallsl: Essity Spain, SL, Reconeixement a la trajectòria empresarial: Autoescola Mario i Forbus. XII Premi Isidre Rabassó d’identitat castellera: Jordi Bertran. XXIV Premi Comerç de Valls: Dolça Fantasia-Raquel Cantos. V Premi Compromís social per a l’ocupació: Fèlix Hotel. VI Premi Josep Moncunill Cirac: Escola La Candela. XXXI Premi Escola Empresa: Canteras Ponderosa,. Premi Jove Emprenedor 2025: Míriam Benítez Terreu - Space Dividers, SL. XIII Premi M. Teresa Gatell Vallvé d’atenció a les persones: Institut Jaume Huguet. XXX Premi Joan Ventura i Solé de periodisme casteller: Agustí Forné López. XXXIX Premi Cristina Requena Giró de periodisme: Josep Carles Rius.
La llista de premiats: Reconeixement de la Cambra de Comerç de Vallsl: Essity Spain, SL, Reconeixement a la trajectòria empresarial: Autoescola Mario i Forbus. XII Premi Isidre Rabassó d’identitat castellera: Jordi Bertran. XXIV Premi Comerç de Valls: Dolça Fantasia-Raquel Cantos. V Premi Compromís social per a l’ocupació: Fèlix Hotel. VI Premi Josep Moncunill Cirac: Escola La Candela. XXXI Premi Escola Empresa: Canteras Ponderosa,. Premi Jove Emprenedor 2025: Míriam Benítez Terreu - Space Dividers, SL. XIII Premi M. Teresa Gatell Vallvé d’atenció a les persones: Institut Jaume Huguet. XXX Premi Joan Ventura i Solé de periodisme casteller: Agustí Forné López. XXXIX Premi Cristina Requena Giró de periodisme: Josep Carles Rius.