L’Espluga de Francolí serà pionera en una iniciativa que s’ha d’anar reproduint arreu del territori. La raó és que ahir es va descobrir una placa que commemora la tasca de resistència antifeixista que va dur a terme Francesc Vilà, espluguí de naixement, i que després va viure a la colònia Gaudí. És una fórmula de recordar, més de 80 anys després, aquelles persones que van lluitar contra el feixisme, i tota la tasca que van tirar endavant. Així ho explica Oriol Falguera, president de la fundació Reeixida, que assegura que «mai se’ls havia fet cap homenatge». En total, van assistir una cinquantena de persones, que els organitzadors van definir com a «èxit».
Per posar-nos en context, hem de viatjar a la invasió Nazi, i la Segona Guerra Mundial. Als anys 30, es crea l’entitat ‘Nosaltres Sols’, que és de caràcter independentista. És aquí on comença a militar Vilà, i viuen la proclamació de la independència, i de l’estat català per part de Francesc Macià, l’any 1931, i Lluís Companys. Lluiten la Guerra Civil Espanyola, des del 1936, fins al 1939, i marxen a l’exili, on acaben a un camp de concentració francès. Però s’escapen, i tornen a entrar a territori espanyol. A partir d’aquí comencen a desenvolupar una tasca molt important, així com indica Falguera, de «resistència antifeixista». Això és perquè van ajudar a passar a moltes persones que escapaven, obrint un pas a la frontera amb l’Estat Francès, que durarà fins al final de la Segona Guerra Mundial. És aquí on entra en joc Francesc Vilà, ja que era l’encarregat de crear aquesta documentació falsa d’aquestes rutes de la llibertat. Aquestes rutes entre l’Alt Empordà, la Garrotxa i la Cerdanya, se salvarien milers de vides de persones que escapaven del nazisme, col·laborant els seus integrants amb els serveis aliats per a tenir el cas català en el tauler de joc internacional quan acabés la Segona Guerra Mundial.
Un personatge desconegut
Tota aquesta història de Francesc Vilà era desconeguda per la seva família. La seva filla, Montserrat Vilà, que també va ser present a la inauguració de la placa, va reconèixer que va ser una «absoluta casualitat» que se n’adonessin. De fet, ho van fer arran d’un reportatge publicat al portal digital VilaWeb, on també s’indicava que hi havia una xerrada sobre el tema a Santa Coloma de Cervelló, i sortia una fotografia on hi havia el seu pare. El fill gran de Montserrat hi va anar, perquè la seva mare li va demanar, i després va avisar a la mare que el seu avi era un «heroi».
A partir d’aquí la Montserrat i l’Oriol es van trobar i Vilà va començar a buscar per casa seva. D’aquesta recerca va sorgir un diari on el seu pare, precisament, explicava tot això. En aquest sentit, la filla, comenta que per ells assabentar-se de tota aquesta història va ser «un xoc emociona molt fort». Afegeix que «normalment ja admires al teu pare, o al teu avi, i això se li va afegir l’admiració per la valentia que va tenir». Tothom es va mostrar molt satisfet de l’homenatge.
