Finalitza la restauració del claustre gòtic del Monestir de Santes Creus

El claustre gòtic del Reial Monestir de Santes Creus, a Aiguamúrcia, llueix restaurat després de 26 mesos de treballs. La intervenció, amb una inversió de 3.665.546 euros, ha servit per resoldre les patologies que patia el claustre, sobretot per filtracions d’aigua. Qüestions que ara han quedat resoltes tot impermeabilitzant les cobertes, millorant els sistemes de drenatge de l’aigua i recuperant un antic pou cisterna que recull les aigües i les va drenant.

Durant els treballs, executats per l'Institut Català del Sòl (INCASÒL), també s’ha creat un nou jardí a l’interior del claustre i s’ha instal·lat il·luminació. A més, la intervenció ha inclòs la restauració de sarcòfags. Per sorpresa, els sis sarcòfags desmuntats de la galeria nord estaven intactes i amb bon estat de conservació i, ara mateix, s’estan estudiant les restes, que corresponen a membres de la noblesa catalana dels segles XIII i XIV. També s’han desmuntat tres de la galeria sud, tot i que aquests ja havien estat prèviament oberts. En aquest cas, les restes ja han estat inhumades de nou.

La inauguració d’aquesta restauració monumental del claustre gòtic del Reial Monestir de Santes Creus s’ha celebrat la tarda d’aquest divendres, 4 de juliol, amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa. També hi ha estat present la consellera de Cultura, Sònia Hernández; la delegada del Govern de la Generalitat a Tarragona, Lucía López; i altres representants institucionals, així com l’alcalde d’Aiguamúrcia, Òscar Sendra; i la directora de CaixaForum Tarragona, Glòria Olivé. I és que la restauració s’ha realitzat en el marc del programa ‘Temps de Gòtic’.

Es tracta d’un acord de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Fundació ‘La Caixa’ que té per objectiu posar en valor, millorar i conservar el llegat patrimonial gòtic de Catalunya mitjançant la restauració, la protecció i la difusió d’aquest patrimoni. El programa, finançat per la Fundació ‘la Caixa’, compta amb una dotació total de 6,34 milions d’euros, 1,5 M€ dels quals han estat destinats a la restauració del claustre de Santes Creus i, els restants, en 10 projectes més. Pel que fa als treballs de Santes Creus, 2.165.543 euros més han estat finançats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

«Santes Creus és un edifici, és un monestir... Però és també una part important de la història de Catalunya», ha recalcat el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, per aquí aquest element patrimonial és, alhora, «símbol de l'ambició de país». «Recuperar el patrimoni no és mirar enrere, sinó també mirar endavant, perquè si no sabem d'on venim, difícilment sabem on anem», ha afegit. En aquesta mateixa línia també s'ha pronunciat l'alcalde d'Aiguamúrcia, Òscar Sendra, per a qui el claustre «és molt més que pedra i història», sinó també «silenci» i un «pont entre el passat i el present».

«Aquesta actuació és una de les principals del programa ‘Temps de Gòtic», ha recalcat per la seva banda la directora de CaixaForum Tarragona, Glòria Olivé, qui celebra «l’aliança i treball conjunt» amb la Generalitat amb un programa que «pretén restaurar, recuperar i millorar patrimoni gòtic de Catalunya amb la finalitat que tota la ciutadania en pugui gaudir i que, a més a més, es preservi per les generacions futures».

La intervenció al claustre gòtic del Reial Monestir de Santes Creus va començar el mes de maig de 2023 amb l’objectiu de resoldre patologies importants que tenia el conjunt arquitectònic, «sobretot filtracions d’aigua i problemes d’humitat», concreta Carme Vergés, cap de l’Àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. És per això que s’ha procedit a restaurar i impermeabilitzar les cobertes i s’ha millorat tot el sistema de drenatges. Aquí ha tingut un paper important la redescoberta del pou que hi ha al mig del claustre. Es coneixia la seva existència, però havia quedat totalment en desús i, ara, torna a tenir el seu ús original i totes les aigües es redirigeixen cap a aquest pou, que va drenant l’aigua que rep. També s’han millorat les gàrgoles, restaurant-les perquè tornin a rajar per la boca. «La consigna era ‘aigües fora’, perquè sinó, la pedra va perdent i, de fet, hi havia sepulcres que estaven ja molt erosionats», explica Vergés.

Un altre punt important de la intervenció és la il·luminació de les galeries del claustre i l’enjardinament del pati. Pel que fa a la il·luminació, a càrrec de l’empresa Intervento, s’han instal·lat uns tòtems a tot el perímetre i volen reproduir una atmosfera sòbria i serena pròpia del Cister. També s’ha actuat al templet del lavatori, que ha tornat a la seva fisonomia original, tancant tots els costats, excepte el d’accés al claustre, tal com era originalment. Pel que fa al vas de la font, ha estat restaurat.

Sarcòfags

A nivell escultòric, s’ha fet una restauració integral de tots els paraments, de tots els elements escultòrics, traceries, capitells, pilastres i columnes, i també les pintures murals. Però la gran operació ha estat la restauració dels sarcòfags. Per tal de dur a terme la impermeabilització dels murs que degradaven els sepulcres i, així, poder-los restaurar, es va procedir al desmuntatge de sis sarcòfags de la galeria nord i tres de la galeria sud. Un important i inèdit conjunt funerari. En ells, reposen membres de la noblesa catalana dels segles XIII i XIV, enterrats a Santes Creus arran de la decisió dels reis Jaume el Just i Blanca d’Anjou de convertir el monestir en panteó de la reialesa catalana.

Els treballs es van iniciar per la galeria nord, amb l’obertura de sis sarcòfags, tots intactes i que permeten documentar diferents tipus d’enterraments, tant individuals com col·lectius. També s’ha fet la troballa de dos taüts de fusta amb les restes de dos nounats. L’estat de conservació de les restes és molt bona, en alguns casos amb connexió anatòmica, és a dir, sencers, certs graus de momificació natural, per les condicions atmosfèriques, «així que s’ha trobat molt teixit humà, teixits tous i molt tèxtil», detalla la cap de l’Àrea de Monuments i Jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Carme Vergés, que afageix: «Estem davant d’una necròpoli funerària de la baixa noblesa medieval catalana excepcional». Això obre immenses possibilitats de recerca i, de fet, ara mateix aquestes restes es troben al Centre de Restauració de Béns Mobles, on estan sent estudiades.

D’altra banda, també es van obrir tres sarcòfags de la galeria sud, amb noves troballes, però aquestes ja havien estat obertes, segurament al segle XIX, quan el monestir es va convertir en presó provincial, i remoguts novament a principis del segle XX, quan es documenten obres de restauració al claustre. En aquests casos, les restes ja han estat inhumades.

Temps de Gòtic

El programa Temps de Gòtic és un acord de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Fundació ”la Caixa” que té per objectiu posar en valor, millorar i conservar el llegat patrimonial gòtic de Catalunya mitjançant la restauració, protecció i difusió d’aquest patrimoni, tot estimulant el territori i dinamitzant-lo a nivell cultural, social i econòmic.

El programa, finançat per la Fundació ”la Caixa”, compta amb una dotació total de 6,34 milions d’euros i actua en diferents monuments i béns artístics de tota Catalunya.

D’un total d’onze actuacions a monuments gòtics, comptant la present obra, ja són 6 les que s’han finalitzat: La restauració i adequació museogràfica del frontal florentí de la Seu de Manresa (Bages), la restauració de l’església de Sant Llorenç de Lleida (Segrià), la restauració de l’Antic Hospital del Cervelló (Alt Penedès), la restauració dels Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties de Tortosa i la restauració d’un tram de Muralla de Tortosa (Baix Ebre). Es troben pendents de finalitzar les 5 actuacions restants: la restauració de l’església de Santa Maria de Sanaüja (Segarra), la restauració de l’església de Sant Domènec de Girona (Gironès), la restauració del Palau Episcopal de Girona (Gironès), la restauració del Castell de València d’Àneu (Pallars Sobirà), i la restauració de l’absis de la Catedral de Santa Maria de Tortosa (Baix Ebre).